Els palafits són edificacions construïdes enmig de l’aigua, sobre troncs clavats en el fons.
Algunes de les cabanyes que van construir els Humans de l’Estany de Banyoles eren palafits aixecats als aiguamolls que hi havia llavors als voltants de l’estany. L’aigua els hi donava protecció contra els animals i els enemics.
Aquestes aigües estancades no tenien oxigen, i per aquesta raó tots els objectes de fusta que van caure a l’aigua, i els troncs de fonamentació d’aquests palafits s’han conservat intactes fins als nostres dies.
Quan els arqueòlegs els troben enterrats en el llim del fons de l’estany, o a les terres que els cobreixen, han de mantenir-los fora del contacte amb l’aire i restaurar-los acuradament abans de poder-los assecar i guardar, ja que en contacte amb l’oxigen es descompondrien ràpidament.
Molts pobles viuen encara en palafits semblants als dels Humans neolítics de Banyoles, especialment en els deltes i les zones costaneres d’Àfrica i Àsia.
La Venècia africana. Els palafits de Ganvié.
